La fira de Reis prové d’un privilegi del Rei IV l’any 1373. Durava sis dies, amb l’acostumat guiatge i seguretat pels anants i vinents.
Per ésser una competència amb la Fira de Piera, fou traslladada al Dilluns de Pasqua de Resurrecció, però més tard es torna a traslladar a la Diada de Reis (durant aquell interval inserida al dilluns de Pasqua es titulava la Fira d’Aparici).

El guiatge i seguretat es constituïa amb una part de la hostal de la vila, organitzada per denés, vigilant a peu la Vila i les principals vies que hi conduïen. En canvi el batlle i els consellers ho podien fer muntats a cavall. S’intentava separar el joc de les fires, condemnat als qui transgredien les ordres, amb severes penes, però l’any 1451 es suspenen les penes imposades.

Els Mostafàs eren, en principi, dues autoritats, desprès una sola, que s’elegien com els consellers, i els corresponia fer complir les ordenacions municipals, fixant el lloc precís per a cada mena de mercaderia, el blat a la plaça del blat, les cabeces o bulbs de safrà i les glans a la plaça Nova ( de la casa Sagrera fins el Cementiri Nou), els brins de safrà, salses i altres mercaderies a la Plaça Vella les de les Pescateries Velles tenien cura de les peses i mesures que amb motiu d’ésser carrer de Barcelona, se'ns permetia usar, perquè existeix el Llibre de Mostaçaferia.

Llavors la Fira s’especialitzava en planters (ceps i arbres), llavors, eines de conreu i animals.

Es tenia molt en compte la Crida de la Fira, ja que per festes de sant Bartomeu ja s’anunciava.

La Fira de Sant Llorenç, anomenada “dels safraners”, essent aquest cultiu el mes important que es mercedejava, se celebrava el 10 d’agost. Fou Alfons IV qui complagué els igualadins amb aquest privilegi.

El Mercat del dimecres, s’escaigué per primera vegada el 10 de novembre, pel privilegi de Jaume II.

El Foment de Fires i Mercats va començar pagant als pagesos els ports de les mercaderies, l’any 1953, per tal que anessin el mercat.

Es procurava que l’Ajuntament no cobrés els drets de la plaça, mentre es feien rifes per tal de gratificar els pagesos que venien  a vendre a Igualada per tal que no ho fessin a Manresa, Vilafranca, Sta. Coloma de Queralt...

La fira de Setembre inicial fou iniciada pels fills i néts dels qui varen organitzar les Fires i Festes de l’any 1922 al passeig Verdaguer, que duraren vuit dies.

La ciutat d’Igualada es converteix, per la festa de Reis, en punt de trobada del pagesos, agricultors i gent d’arreu de la comarca de l’Anoia i de les rodalies. La Fira de Reis fou una de les pioneres, a la capital de l’Anoia, de les fires i mostres que, al llarg del anys, s’hi ha celebrat i han trobat la seva consolidació